Archive for the 'Los Imprescindibles' Category

L’imprescindible nº3

Torno després d’una setmana d’abandonament de the sickle. Reconec que el ritme inicial d’un post diari és insostenible, però d’altra banda un post per setmana sembla massa poqueta cosa. Per tant, intentaré aplicar-me una mica més a partir d’ara…

Avui presento el tercer Imprescindible de the sicke. Us recordo que entenem com a Imprescindibles a “tots aquells LP’s que han marcat la meva existència al llarg dels anys”.

Es tracta de “Shake Your Money Maker” de The Black Crowes, que com quasi sempre que presento un imprescindible és l’àlbum de debut dels de Georgia, editat l’any 1990.

The Black Crowes van aconseguir, en ple esplendor del grunge, tornar a posar en escena el rock and roll en estat pur dels anys 70 amb cert sentiment blues.

“Shake Your Money Maker” és un disc rodó, amb “Twice as Hard”, “Sister Luck”, “She Talks To Angels” o la millor versió que s’hagi fet mai del clàssic d’Otis Redding “Hard to Handle”. Menció especial per a “Jealous Again”, quants cops l’haurem tocada amb els Nakatos…

Aquest cop us deixo amb dos temes (no m’he pogut decantar per cap dels dos), “Hard to Handle” (vídeo oficial no disponible) i “Jealous Again”. També, com sempre, la llista amb disc sencer a l’Spotify.

Advertisements

RATM: el segon Imprescindible

Avui toca un Imprescindible. És el segon de la recent estrenada i ja famosa sèrie “Els Imprescindibles de The sickle”.

Rage Against The Machine (RATM) va treure el seu primer àlbum de nom homònim al del grup l’any 1992. Va ser tota una revolució i un impacte per a les generacions de l’època. Un trencament en tota regla en el món del rock i de la música.

El primer contacte que vaig tenir amb RATM va ser a Plataforma, un antro local que hi havia (no sé si encara existeix) darrera del Paral·lel. Allà sempre punxaven Killing In The Name”. El seu ritme in crescendo i clímax final (fet característic en els 10 temes del disc) feien que la sala embogís i signifiqués, un cap de setmana darrera l’altre, el millor moment de la nit.

La portada de l’àlbum, amb la famosa fotografia d’un monjo budista vietnamita cremant-se per protestar contra l’opressió de la seva religió (1963), ja indica la direcció polèmica i política a la que apunta el disc.

“Rage Against The Machine” és un àlbum ple de ràbia, de fúria vers el món, de trencament amb la societat. El cantant i lletrista Zach de la Rocha rapejant amb un estil agressiu, el Tom Morello, un virtuós de la guitarra creant uns sons (solos i efectes) únics, el baixista Tim Commerford que és el fil conductor en la majoria de temes i, finalment, la potencia i ritmes funk del bateria Brad Wilk, fan que la combinació sigui de llàgrima…

L’àlbum “Rage Against The Machine” és dels pocs que no han acusat el pas del temps, i per molt que els meus gustos musicals han anat variant al llarg dels anys, puc dir, amb tota seguretat, que aquest és el CD que més cops he escoltat en els últims 18 anys.

Us deixo amb l’àlbum sencer a Spotify i amb el vídeo de Killing In The Name”:


L’Imprescindible nº1

Començo avui amb una sèrie on periòdicament aniré repassant els LP’s que han marcat la meva existència al llarg dels anys.

L’anomenarem “Els Imprescindibles” (un és de marketing i no pot evitar posar una “marca” a totes les coses que “crea”) Reconec que el nom es pot millorar però un altre dia, amb una mica més de temps, ho faré. Accepto propostes…

La idea és anar recordant aquells treballs que, tant pel seu significat, pel moment en que es van editar o simplement per la seva qualitat, ocupen un espai reservat en la meva discografia.

El primer Imprescindible és un clàssic que va marcar el final de la meva adolescència i els meus inicis en això de l’afició i passió per la música. Es tracta de l’àlbum “Ten” de Pearl Jam, segurament disc referent del moviment Grunge juntament amb el “Nevermind” de Nirvana (en parlarem un altre dia, segur)

Publicat l’Agost de 1991, “Ten” és el treball debut dels de Seattle. La majoria de les seves lletres, escrites pel líder i vocalista de la banda Eddie Vedder, parlen de depressió, soledat, suïcidi o qüestions socials, temes que es repeteixen i són força comuns en el fenomen Grunge.

Per mi el disc és un himne darrera d’un altre i se’m fa molt difícil destacar-ne algun tema en concret, així que no ho faré ja que es tracta d’un conjunt format per grans individualitats, igual que el Barça del Pep.

Com sempre, us deixo amb la llista de l’àlbum sencer a Spotify i amb el vídeo del single Jeremy”, tema inspirat en una història real d’un nen que es va suïcidar a classe davant dels seus companys. Per cert, el vídeo va guanyar diferents premis.


Entra la teva adreça d'email per subscriure't a 'the sickle' i rebre notificacions de nous posts per email

Join 8 other followers