Archive for the 'Clásicos' Category

Portadas

Es una pena que, debido a los cambios que está sufriendo la industria musical, muchas veces podemos haber escuchado un disco más de 50 veces y no tener ni idea de cómo es su portada.

Con este post quiero reivindicar pues eso, que la portada es como una tarjeta de presentación, una declaración de intenciones de los artistas que no deberíamos obviar tan fácilmente. A veces son pequeñas obras de arte…

Aquí va una selección de algunas de las portadas que, por diferentes motivos (diseño, fotografía, mensaje), me han gustado más en los últimos tiempos:

Yeah Yeah Yeahs – It’s blitz (2009)

Thom Yorke – The Eraser (2009)

Animal Collective – Merriweather Post Pavillion (2009)

Muse – Origin Of Symmetry (2009)

Editors – An End Has A Start (2007)

Erykah Badu – New Amerykah (2007)

Gorillaz – Demon Days (2005)

Wilco – Yankee Hotel Foxtrot (2002)

Is This It – The Strokes (2001)

Incubus – Morning View (1998)

Everything But The Girl – Walking Wounded (1996)

Rage Against The Machine – Rage Against The Machine (1992)

Carlos Classic Mix I

Después de los aclamados Carlos Mix I y Carlos Mix II, os presento un nuevo Mix pero esta vez de 20 temas clásicos en su mayoría de la década de los 90. Tenemos un poco de todo; desde varios grupos del grunge de principios de la década, pasando por grupos del movimiento britpop, hasta otros que van más por libre como The Cardigans o Throwing Muses por ejemplo.
He escuchado todos estos temas millones de veces durante años y sin duda forman parte de los favoritos de mi historial musical.
Ahí va la lista:
 

  1. Beck – Loser
  2. Pearl Jam – Rearviewmirror
  3. Soundgarden – Black Hole Sun
  4. The Black Crowes – Jealous Again
  5. Stone Temple Pilots – Plush
  6. The Smashing Pumpkins – Today
  7. Weezer – Say It Ain’t So
  8. Cypress Hill – Insane In The Brain
  9. Sonic Youth – Sugar Kane
  10. Suede – Trash
  11. Pulp – Common People
  12. Frank Black – Headache
  13. The Breeders – Cannonball
  14. The Cardigans – Sick & Tired
  15. Throwing Muses – Not Too Soon
  16. Rage Against The Machine – Take The Power Back
  17. New Order – Ceremony
  18. Pixies – Where Is My Mind?
  19. Cake – Short Skirt/Long Jacket
  20. Radiohead – Creep

 

Os dejo la lista con los 20 temas en Spotify y el vídeo de “Creep” de Radiohead, que como muchos sabéis es muy especial para mi… (seguro que un día le dedicaré un post)
¿Alguna propuesta para el próximo “Carlos Classic Mix II”?

Believe, The Chemical Brothers

Segunda entrada en la categoría de Videos the the sickle. Recordad que sólo pueden entrar aquellas canciones que son un temazo y además van acompañadas de un vídeo es espectacular.

Se trata de “Believe” del álbum “Push The Button” (2005) de The Chemical Brothers. El vídeo, dirigido por Dom & Nic, es casi como un cortometraje, la temática del cual está entre ciencia ficción y una cruel paranoia.

Papelón del actor que encarna a un operario de una fábrica robotizada que empieza a percibir alarmantes síntomas de que está alucinando despierto. Empieza con poca cosa pero la cosa va a ir in crescendo

La música va a favor del aumento de la ansiedad a medida que van avanzando las imágenes y la mezcla te engancha hasta el final del vídeo.

Por cierto, el tema (ideal para una noche de fiesta) lo canta Kele Okereke de Bloc Party.  Aquí lo tenéis (subir el volumen):

Sabotage, Beastie Boys

Inauguro una nova categoria a the sickle. Es tracta d’anar presentant vídeos musicals que reuneixin principalment dues condicions:

  1. El tema musical podria pertànyer a la categoria d’Imprescindibles de the sickle
  2. El vídeo té algun tret diferencial: és espectacular, diferent, històric, divertit o el que sigui que el faci memorable

Per començar tenim “Sabotage” de The Beastie Boys, una mescla de rap i hardcore que és una autèntica bomba.
El vídeo va ser dirigit per Spike Jonze que es va estrenar uns anys més tard com a director de cinema amb ni més ni menys que el film “Cómo Ser John Malkovich” (1999)
La història de l’aclamat videoclip gira al voltant de les sèries de detectius dels anys 70 com Starsky i Hutch o S.W.A.T, i els protagonistes són els tres membres del grup disfressats i representant els diferents personatges.

En definitiva, un “subidón” (no sé com dir-ho millor en català) de música i imatges. Jutgeu vosaltres mateixos… Això si, apujeu el volum!!!

L’imprescindible nº3

Torno després d’una setmana d’abandonament de the sickle. Reconec que el ritme inicial d’un post diari és insostenible, però d’altra banda un post per setmana sembla massa poqueta cosa. Per tant, intentaré aplicar-me una mica més a partir d’ara…

Avui presento el tercer Imprescindible de the sicke. Us recordo que entenem com a Imprescindibles a “tots aquells LP’s que han marcat la meva existència al llarg dels anys”.

Es tracta de “Shake Your Money Maker” de The Black Crowes, que com quasi sempre que presento un imprescindible és l’àlbum de debut dels de Georgia, editat l’any 1990.

The Black Crowes van aconseguir, en ple esplendor del grunge, tornar a posar en escena el rock and roll en estat pur dels anys 70 amb cert sentiment blues.

“Shake Your Money Maker” és un disc rodó, amb “Twice as Hard”, “Sister Luck”, “She Talks To Angels” o la millor versió que s’hagi fet mai del clàssic d’Otis Redding “Hard to Handle”. Menció especial per a “Jealous Again”, quants cops l’haurem tocada amb els Nakatos…

Aquest cop us deixo amb dos temes (no m’he pogut decantar per cap dels dos), “Hard to Handle” (vídeo oficial no disponible) i “Jealous Again”. També, com sempre, la llista amb disc sencer a l’Spotify.

RATM: el segon Imprescindible

Avui toca un Imprescindible. És el segon de la recent estrenada i ja famosa sèrie “Els Imprescindibles de The sickle”.

Rage Against The Machine (RATM) va treure el seu primer àlbum de nom homònim al del grup l’any 1992. Va ser tota una revolució i un impacte per a les generacions de l’època. Un trencament en tota regla en el món del rock i de la música.

El primer contacte que vaig tenir amb RATM va ser a Plataforma, un antro local que hi havia (no sé si encara existeix) darrera del Paral·lel. Allà sempre punxaven Killing In The Name”. El seu ritme in crescendo i clímax final (fet característic en els 10 temes del disc) feien que la sala embogís i signifiqués, un cap de setmana darrera l’altre, el millor moment de la nit.

La portada de l’àlbum, amb la famosa fotografia d’un monjo budista vietnamita cremant-se per protestar contra l’opressió de la seva religió (1963), ja indica la direcció polèmica i política a la que apunta el disc.

“Rage Against The Machine” és un àlbum ple de ràbia, de fúria vers el món, de trencament amb la societat. El cantant i lletrista Zach de la Rocha rapejant amb un estil agressiu, el Tom Morello, un virtuós de la guitarra creant uns sons (solos i efectes) únics, el baixista Tim Commerford que és el fil conductor en la majoria de temes i, finalment, la potencia i ritmes funk del bateria Brad Wilk, fan que la combinació sigui de llàgrima…

L’àlbum “Rage Against The Machine” és dels pocs que no han acusat el pas del temps, i per molt que els meus gustos musicals han anat variant al llarg dels anys, puc dir, amb tota seguretat, que aquest és el CD que més cops he escoltat en els últims 18 anys.

Us deixo amb l’àlbum sencer a Spotify i amb el vídeo de Killing In The Name”:


L’Imprescindible nº1

Començo avui amb una sèrie on periòdicament aniré repassant els LP’s que han marcat la meva existència al llarg dels anys.

L’anomenarem “Els Imprescindibles” (un és de marketing i no pot evitar posar una “marca” a totes les coses que “crea”) Reconec que el nom es pot millorar però un altre dia, amb una mica més de temps, ho faré. Accepto propostes…

La idea és anar recordant aquells treballs que, tant pel seu significat, pel moment en que es van editar o simplement per la seva qualitat, ocupen un espai reservat en la meva discografia.

El primer Imprescindible és un clàssic que va marcar el final de la meva adolescència i els meus inicis en això de l’afició i passió per la música. Es tracta de l’àlbum “Ten” de Pearl Jam, segurament disc referent del moviment Grunge juntament amb el “Nevermind” de Nirvana (en parlarem un altre dia, segur)

Publicat l’Agost de 1991, “Ten” és el treball debut dels de Seattle. La majoria de les seves lletres, escrites pel líder i vocalista de la banda Eddie Vedder, parlen de depressió, soledat, suïcidi o qüestions socials, temes que es repeteixen i són força comuns en el fenomen Grunge.

Per mi el disc és un himne darrera d’un altre i se’m fa molt difícil destacar-ne algun tema en concret, així que no ho faré ja que es tracta d’un conjunt format per grans individualitats, igual que el Barça del Pep.

Com sempre, us deixo amb la llista de l’àlbum sencer a Spotify i amb el vídeo del single Jeremy”, tema inspirat en una història real d’un nen que es va suïcidar a classe davant dels seus companys. Per cert, el vídeo va guanyar diferents premis.


my twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Entra la teva adreça d'email per subscriure't a 'the sickle' i rebre notificacions de nous posts per email

Join 9 other followers